Molts han estat al llarg del curs de la història els fòrums de debat en el que s’han desenvolupat les idees i que, al mateix temps, han format part de la idiosincràsia de cada societat en el seu respectiu moment històric, avui, en ple segle XXI, integrats plenament en la que podem considerar com “l’era de les telecomunicacions”, on internet ens permet “navegar” per tot el món i accedir a la recerca de qualsevol informació que desitgem en temps real; sense anar més lluny molts dels que m’esteu llegint aquestes línies segurament ho feu des d’indrets ben allunyats del que jo les publico, fan que la distància i el temps no siguin obstacles insalvables que puguin difuminar la comunicació, el debat o la difusió de les idees com succeïa en èpoques pretèrites.Un dels grans elements difusors de les idees la cultura i la política de finals dels segle XIX i principis del XX, foren els cafès vienesos. Avui, probablement, quedin ja molt lluny les llargues tertúlies al voltant d’una taula en algun dels ara ja mítics establiments de la capital austríaca. Actors, artistes, aristòcrates o intel•lectuals de l’època acudien habitualment a ells per debatre o intercanviar idees envoltats per els clàssics sofàs de vellut, els elegants llums de cristall o les parets estocades...
Potser, avui dia, aquest només sigui un vestigi del passat, un record de les velles glòries de l’antiga capital de l’imperi austro-hongarès, o simplement una excel•lent tradició vienesa, com també va passar potser en menor mesura a d’altres grans ciutats europees a les que també cal fer justícia, però no hi ha com capbussar-se en la història i retornar un segle enrera per assaborir qualsevol de les infinites varietats de cafès acompanyades de la magnífica pastisseria de la capital d’Àustria.
