Distingida Ministra, La visita llampec a Barcelona del passat dimarts, en la que es va passejar, de manera una mica fatxenda, per l’aeroport del Prat i l’estació de Sants, no va deixar de recordar-me qualsevol visita colonial, amb les que les autoritats de la metròpoli, sobretot britànica i francesa, obsequiaven les seves colònies d’ultramar en temps pretèrits. I és que és així com vostè, i el govern de Madrid ens tracten, com una colònia, sense més, tracte que es corrobora amb les seves afirmacions.
En primer lloc, el caos de l’equipatge a l’aeroport del Prat no deixa de considerar-lo com un fet “normal i puntual” en èpoques de vacances, on hi ha una important augment del nombre de viatgers; per tant, si passem pel Prat en dates de sortida o arribada de vacances hem de considerar “lògic” perdre les maletes.
En segon lloc, el servei de Rodalies de Barcelona, del que vostè va afirmar que tots els problemes quedarien solucionats el 21 de desembre, data prevista per l’arribada del TGV a Sants, i que les actuals avaries es devien a petites “disfuncions” i eren “culpa de les obres del TGV”, per, finalment, encoratjar-nos a que tots plegats hauríem de tenir una mica més de “paciència”, que “ja queda menys”.
Ja és mala sort que l’endemà al matí després de la seva visita és produís uns dels col•lapses més monumentals que es recorden a la xarxa, 5 de línies de rodalies funcionaven amb molt retard, la sisena no funcionava, no hi havia servei entre Barcelona i Girona, només es podia utilitzar una via entre Barcelona i Tarragona, i els trens que circulaven ho feien entre 2 i 3 hores de retard.
Senyora Ministra, que un tren de mercaderies s’espatlli de matinada a la línia de Girona, que no hi hagi suficient tensió a la catenària, que no funcioni un canvi d’agulles o que cap a Tarragona només sigui operativa una via, no sembla pas culpa de l’AVE, per favor, no em vulgui prendre més el pèl, que ja fa molts anys que m’afaito, i ningú es creu que el 21 de desembre totes les avaries desapareixeran com per art de màgia.
Però per sobre de tot, el lloc i la imatge on el seu Ministeri està deixant el prestigi de Catalunya vers els seus visitants és molt greu; quina impressió del nostre país s’endurà una persona que en arribar a l’aeroport del Prat perd les maletes, no disposa de tren per desplaçar-se fins al centre de Barcelona, arriba a l’hotel i aquest no té llum i, finalment, si vol fer una visita cultural a les runes romanes de Tarragona o divertir-se en un parc temàtic de Salou, corre el perill de quedar-se atrapat enmig d’un embús monumental a l’AP-7. Si jo anés a qualsevol país i em trobés amb això, ja li adverteixo que no hi tornaria mai més!
Ha arribat el moment de prendre responsabilitats polítiques, per això les té i per això cobra, en més d’un any ha estat incapaç de resoldre la crisi de rodalies, l’aeroport continua igual de caòtic en època de vacances i no es plantegen noves infrastructures. A més, vostè es justifica dient que la situació prové de la manca d’inversió dels governs anteriors, vostès els socialistes no s’equivoquen mai i hi han invertit molt a Catalunya, tan poc com els populars. No és qüestió d’enganyar-nos ni de treure’s de sobre responsabilitats que li pertoquen, és moment d’assumir-les. Vostè com a màxima responsable del Ministeri és l’encarregada de trobar solucions a les crisis esdevingudes, i de propostes de solució no n’hem vist ni una..
Per tant, senyora Ministra, i veient el balanç global pels catalans de la seva gestió, és el moment de tenir una mica de dignitat i abandonar per sempre més el seu despatx del Paseo de la Castellana, és el moment de dimitir.
Atentament,
