Òbviament, una de les funcions de qualsevol govern ha de ser la defensa del conjunt dels interessos de la ciutadania, l’anomenat interès general, ara, lluny d’aquesta tasca, el govern també ha d’exigir amb fermesa, davant qui sigui, la realització de les inversions necessàries perquè aquestes setmanes d’autèntic caos no es repeteixin mai més.
La visita del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a Barcelona dijous passat, només va suposar al compromís d’avançar la inversió prevista per Catalunya fins al 2009, però a part de l’avançament temporal, no rebrem ni un cèntim més del que estava pressupostat.
Una setmana més, les avaries de Renfe, el caos a l’aeroport del Prat, el col•lapse monumental a l’AP-7 o el soroll dels generadors han estat portada d’informatius i premsa. I mentrestant, el govern català callat, mut i a la gàbia, o de vacances, mentre el país s’enfonsa sota els seus peus.Catalunya és avui un país avariat, amb un govern espanyol que ens menysprea constantment, i un govern català superat pels esdeveniments, i que lluny de reclamar les infrastructures necessàries busca tancar la boca del ciutadà amb indemnitzacions, tapa la immediata indignació de la població però no ataca l’arrel del problema.
On és aquella Catalunya pròspera, moderna, mirall i enveja d’altres territoris? Aquell territori amb una economia potent i dinàmica que a tots ens feia enorgullir de dir que érem catalans? El que si és ben cert és que amb la política de indemnitzacions i la fugida endavant no tirarem endavant el país. Aquest no és el camí.
