Com cada hivern, des de 1883, el primer cap de setmana de febrer marca l’inici d’una de les competicions més tradicionals de l’esport modern, el Torneig de les 6 Nacions. Anglaterra, Gal•les, Escòcia, Irlanda, França i Itàlia enfrontades pel títol més prestigiós del rugbi europeu.
I és que pràcticament un segle i mig després de la seva primera edició, llavors disputat únicament pels 4 equips de les illes, l’anomenada
“Home Nations”, la competició ha sabut mantenir l’esperit i la tradició dels seus inicis, així com per raons històriques o polítiques una extraordinària rivalitat entre els participants. Els 6 Nacions continua sent una competició que any rere any continua aixecant una enorme expectació.
Pel què fa a l'àmbit esportiu, i disputant-se el torneig només uns mesos després de la Copa del Món, aquest esdevé, per molts dels participants, una oportunitat de reivindicar-se després de, amb l’excepció d’Anglaterra i Escòcia, un mal mundial. Com en cada edició celebrada en anys parells el favorit és:
França; el fet de jugar 3 partits a París, on esdevé gairebé inexpugnable, li atorga aquesta condició, i només cal mirar les estadístiques històriques per ratificar-ho, rebre irlandesos, anglesos i italians a l’Stade de France, i dues sortides no massa complicades, Edimburg i Cardiff, li atorguen aquesta condició.
Irlanda; amb el mateix equip que va acariciar el torneig l’any passat i que va fracassar estrepitosament al mundial, el
XV del trèvol ho té complicat, amb 3 partits a casa però dificilíssims desplaçaments a Londres i París, on necessitaran mínim una victòria i una derrota molt ajustada per tenir opcions.
Anglaterra; després d’un molt bon mundial està en ple procés de renovació, no és campiona des de 2003, i les lesions i 3 partits fora, Roma, París i Edimburg, poden ser massa obstacle per la sots campiona del món.
Itàlia, molt complicat repetir el torneig de l’any passat amb dues victòries, degut a les baixes i un calendari difícil, els enfrontaments amb Gal•les i Escòcia seran el seu autèntic desafiament.
Gal•les, vinguda molt a menys des del títol de 2005 millorar les pobríssimes actuacions del mundial i del 2007 sembla obligació, el fet de comptar amb 13 jugadors de l’Ospreys en el suposat 15 titular, fet inèdit al torneig, li pot donar compenetració i solidesa, rebre a casa Itàlia i Escòcia poden ser la clau per una bona actuació.
Escòcia, després d’un bon mundial, evitar de nou la
“wooden spoon”, amb 3 partits a fora i rebent a casa França i Anglaterra el torneig es presenta complicat pel
XV del card.
Per fi! S’han fet esperar però finalment tot arriba, i a pesar de que les bones previsions de neu que semblaven albirar-se cap a finals de tardor, i que feien preveure aquesta com una magnífica temporada, els molts dies sense neu nova i el bon temps no han deixat la neu tal i com desitjaríem, no obstant això, ja em pogut realitzar les primeres baixades amb la taula de “snow” per les pistes de Font Romeu.
