26/11/07

CASA GRAN DEL CATALANISME

El passat 20 de novembre va tenir lloc al Palau de Congressos l’anunciada i esperada conferència d’Artur Mas per presentar al poble de Catalunya el seu “road map” sobre el futur del catalanisme, la presentació en societat de la “Casa Gran del catalanisme”. Lluny de ser un acte de partit, la conferència repassa un a un els reptes de futur que esperen al nostre país, i busca ser el pal de paller on totes les sensibilitats catalanistes s’emmirallin per aconseguir l’esperat avenç nacional i sortir d’aquesta situació d’apatia en la que avui viu Catalunya.

Els dos grans eixos de la conferència de Mas son el “dret a decidir” i l’obtenció de la “nació plena”, dues idees molt allunyades del vell catalanisme de segle passat on el reconeixement i la supervivència de Catalunya o l’intent de transformar i modertintzar Espanya des del catalanisme en varen ser els seus eixos vertebradors. Avui, Catalunya demana un pas més, demana el dret a decidir sobre les inversions, les infrastructures o els diners que s’hi recapten, en definitiva poder decisori sobre tot allò que ens és propi, un dret a decidir ampli i sobre qualsevol tema sempre amb un ampli consens. I per altra banda, un catalanisme que ja no mira cap a Espanya, sinó que mira cap a Europa i busca el seu lloc al món, convertint-nos en una nació plena un cop superada la situació crítica que Catalunya i el catalanisme varen haver d’afrontar al llarg del segle passat.

L’aposta per un país capdavanter, que tingui el seu lloc i reconeixement al món, el dret a decidir sobre els assumptes que ens afectin en quan a catalans, suposen trencar el fals debat obert per l’actual govern centrant el veritable eix de la política catalana en l’entorn la relació Catalunya-Espanya i no pas en l’eix dreta-esquerra com s’ha volgut fer al llarg dels darrers anys. A més, al llarg dels 47 folis de la seva conferència, Mas marca les directrius del futur de la política proposant la limitació de mandats, les llistes obertes i l’acostament entre la classe política i la societat civil, o la proposta d’actuació si el Tribunal Constitucional retalla encara més l’Estatut d’Autonomia sortit del Parlament de Catalunya.

Ara, un cop exposada la proposta toca sumar sensibilitats, apropar els diversos sectors del catalanisme al voltant d’aquesta idea, sumar i reforçar la idea de nació i d’identitat catalana, per que la idea de nació plena dins d’un món ple de possibilitats, i a la vegada tenint la possibilitat de decidir sobre la realitat i el futur immediat, una gran proposta que ha de ser tinguda en compte i analitzada seriosament.

23/11/07

IT'S SOUTH AFRICA!

Ni Nova Zelanda, ni França, ni Austràlia, ni Anglaterra, Sud-àfrica es va coronar brillantment el passat 20 d’octubre a París, per segona vegada a la seva història, campiona del món de rugby. I és que el mundial que han fet els “sprinboks” ha estat de llibre, una excel•lent fase de grups derrotant Anglaterra, Samoa, Tonga i Estats Units; per deixar fora en els encreuaments de quarts i semis les dues grans sensacions del torneig Fiji i Argentina, i finalment recuperar, 12 anys després, el títol mundial davant Anglaterra (15-6) en un altre partit de manual.

Com totes les grans finals el partit fou marcadament tàctic i molt defensiu, amb una clara superioritat de les defenses sobre els atacs, i aquí va estar la clau del partit la impecable defensa dels sud-africans que únicament varen concedir dos cop de càstig en tot el partit davant el grandíssim perill dels anglesos, Jonny Wilkinson, enfront dels set que va concedir la defensa anglesa, aprofitats en gran mesura per Percy Montgomery i François Steyn, sent aquest l’element que va decantar el matx.Els “springboks” s’han mostrat al llarg del torneig com un equip molt equilibrat, la força de la primera línia, el domini en la touch de Victor Matfield, nomenat millor jugador de la final, i el seu lideratge sobre el camp, i sobretot, el gran talent de Bryan Habana, igualant el rècord del mític Jonna Lohmu amb 8 assajos en una cita mundial, han sigut les peces claus de l’equip més equilibrat del campionat, i just vencedor final. Ara Sud-àfrica s’iguala a l’olimp del rugby mundial amb Austràlia amb dos títols en dues finals i torna la copa Webb Ellis a l’hemisferi sud.

Aquest és un nou pas d’un equip que ha ajudat al país a sortir de l’obscuritat de l’”appartheid”, quan Sud-àfrica estava exclosa de les competicions internacionals, així, per idea del llavors president Nelson Mandela, el rugby, un dels símbols de la colonització blanca, juntament amb la llengua anglesa, permetia l’entrada a la selecció de jugadors negres, i sota el lema “one team, one country” van organitzar i guanyar la Copa del món de 1995, ara 12 anys després els “springboks” son motiu d’orgull per tots els sud-africans amb independència del seu origen, i el seu gran símbol a l’exterior.