Excepcional i molt sorprenent, no es pot qualificar d’altra manera, l’acollida que ha tingut entre els ciutadans aquesta nova modalitat de transport urbà per la ciutat de Barcelona, el bicing. La possibilitat de llogar una bicicleta durant un període màxim de trenta minuts, per tal de realitzar un desplaçament curt per la ciutat entre les més de cent estacions de que es composa la xarxa. Els pràcticament vuitanta mil associats que en els pocs mesos que fa que es va posar en marxa aquest servei, parlen per si sol de la seva bona acollida. I és que allò que va començar com una manera alternativa de desplaçar-se per la ciutat, ha acabat desbordant totes les expectatives que tenia l’Ajuntament, i és que no oblidem que el nostre, a diferència, per exemple, de Bèlgica o Holanda, no és un país on hi hagi la cultura de la bicicleta.Si bé és cert que el seu més que sorprenent èxit el podem atribuir a una combinació de factors, com el fet que el servei s’hagi implantat en l’època de primavera-estiu, idònia per gaudir del clima, o el baix cost d’inscripció, sis euros anuals, que fins fa poc costava donar-se d’alta del mateix, i que serà en les èpoques de més mala climatologia on s’hauran d’extreure les conclusions globals, cal valorar-ne la notable implantació que ha tingut entre els diversos segments de la població, no obstant, també s’haurà de prendre bona nota de les seves mancances, com la manca de bicicletes a determinades hores en algunes estacions o la ràpida reparació de les que pateixin alguna avaria, entre d’altres.
Amb els seus punts forts i dèbils, aquest podria resultar un bon sistema per desplaçar-se per zones de la ciutat sense grans desnivells, i al mateix temps, descongestionar el transport privat o públic, no obstant, considero que també s’hauria de dur a terme una campanya de seguretat vial destinada als usuaris d’aquest servei, i es que són molts els seus usuaris que no respecten, ni per casualitat, la senyalització vial, posant en perill la seva seguretat i la dels altres, estic tip de veure gent saltar-se semàfors en vermell o no respectant els límits del carril bici, circulant per la vorera, actituds de les que en resulten impunes els seus autors. Cal ser conscient de que aquest és un mitjà de transport més, i com a tal, s’ha d’ajustar a la normativa vial amb les seves normes i possibles sancions. Al mateix temps, al meu entendre, també resultaria necessària la utilització de casc, obligatori en tots els ciclistes que circulen per carretera, o la d’objectes reflectants per la conducció nocturna. Aquesta sigui, probablement, una gran idea, de la que amb el temps puguin anar-se’n modificant i millorant aspectes, però sobretot, una idea exportable a d’altres municipis de la corona metropolitana on els desplaçaments interiors no estan tant ben coberts com a Barcelona, la densitat del trànsit és inferior i els llargs desplaçaments a peu son més habituals. Ara cal treballar per consolidar-la, per adequar-la al dia a dia, i sobretot, per que aquesta no es converteixi en una moda passatgera, en definitiva, proporcionar les condicions adequades perquè el bicing no mori d’èxit.
