Estimaràs el líder sobre totes les coses..., d’aquesta manera es titula un esplèndid documental produït i emès per Cuatro, que vaig tenir l’oportunitat de veure diumenge passat, en aquest, un grup de periodistes de diverses nacionalitats entren, camuflats de turistes, a Corea del Nord per intentar reflectir la realitat del país més hermètic del món.El reportatge consisteix en un tour de quinze dies pel país, acompanyats de censors i comissaris polítics, per tal que només es filmés o preguntés allò que les autoritats volen, qualsevol pregunta o filmació no permesa, es motiu d’expulsió immediata del país. En ell, es mostra una societat que viu en una permanent presó de les idees i de la llibertat individual, un país fortament militaritzat i en permanent estat d’alerta davant un enemic capitalista inexistent, però per sobre de tot, les immenses contradiccions i penúries que viu aquell territori, al nord del paral•lel 38, que a la fi de la Segona Guerra Mundial va patir el seu alliberament més cruel, caure sota la tutela asfixiant del comunisme.
Segons mostra el documental, a Corea del Nord es continuen realitzant desfilades militars d’alt contingut patriòtic, més pròpies dels règims totalitaris europeus del segle passat, manifestacions políticament dirigides de fervor nacional i d’adoració, quasi divina, vers el seu líder Kim Jong-Il, al qual està prohibit donar l’esquena, fins i tot, als seus retrats. Corea és un estat amb un milió de soldats, i tres milions de reservistes, pensat i creat per defensar-se d’una possible invasió i que diu haver realitzat amb èxit, els primers assaigs nuclears.
Però el manteniment d’aquesta situació té un preu, un estat hermèticament tancat en si mateix, sense llibertat de premsa, telefonia mòbil ni internet, sense comunicació amb l’exterior llevat d’uns pocs vols setmanals a Rússia o la Xina. Un país que no deixa de ser una gran contradicció, autopistes de cinc carrils sense cap cotxe que hi circuli, immensos camps de conreu cultivats amb eines del segle passat, trasllats forçats de població i misèria, molta misèria col•lectiva, tant intel•lectual com econòmica.Aquestes son les conclusions i les realitats d’una breu aproximació al dia a dia del país, una realitat que prohibeix a qualsevol estranger sortir sol al carrer, que impedeix filmar, preguntar i opinar, on cada acció no controlada resulta una potencial amenaça per a la seguretat nacional. Un estat aïllat i presoner de les seves pròpies mentides, fins que com a Albània, la censura no doni l’abast per camuflar la realitat exterior. Mentrestant, el règim estalinista de Pyongyang segueix amb el clàssic comunisme del morro fort, i amenaça al món amb els seus suposats míssils nuclears, un sistema que seguirà tenint a Corea del Nord el seu darrer baluard.
