I és que, sembla poc creïble que la reducció de fins a un terç en el límit màxim de velocitat sigui la solució als problemes de pol•lució existents a l’àrea de Barcelona, i encara menys, que aquesta mesura sigui la pedra filosofal en la millora de la qualitat ambiental d’una gran ciutat, sembla que molt abans de l’aplicació de mesures que atempten directament contra el progrés, el desenvolupament i la mobilitat, tenen molta més prioritat l’aplicació d’altres polítiques, com per exemple, una gran inversió en infrastructures públiques per tal de minimitzar l’ús diari del transport privat, cal recordar que en molts casos l’ús del transport privat no és un plaer per l’usuari, sinó l’única alternativa viable per desplaçar-se fins al lloc de treball en un temps raonable, així, molt s’ha de parlar de la manca de transport que pateixen molts polígons industrials o la manca de transport públic en moltes ciutats de la corona metropolitana.Així mateix, tampoc s’ha tingut en compte el sector del transport, ja sigui de persones o mercaderies, sector, que en bona mesura, tota la seva activitat depèn de la seva rapidesa i capacitat de mobilitat. La reducció dels límits de velocitat, previstos en un primer moment a la primera corona de Barcelona i posteriorment a tota l’àrea metropolitana, arribant fins a Martorell, Terrassa o Granollers, suposa una greu limitació en les seves possibilitats, eficiència i condicions de treball.
Però la proposta es desacredita per si sola, quan des de la mateixa conselleria s’afirma que aquests límits només s’aplicaran en algunes hores, i probablement de nit i matinada, es torni als límits genèrics fitxats pel Codi de Circulació. Per tant si em moltes hores del dia els accessos a Barcelona estan col•lapsats i de nit no s’aplica aquesta reducció de velocitat, quin sentit ambiental té la mesura? Té sentit aplicar uns límits als que pocs cops s’hi arriba? O, ja que s’han encarregat nous radars per fer-la efectiva, ens trobem davant una nova mesura recaptatòria encoberta?
Per tant, davant la seva feblesa d’arguments, esdevé poc justificada, i torna a ser una exigència més, una nova volta de cargol als conductors, quan les administracions públiques segueixen en la mateixa posició, rentant-se les mans i donant la culpa de tot als ciutadans. Aquesta mesura, es podria justificar si hi hagués una excel•lent xarxa de transport públic i grans centres de distribució de mercaderies, entre d’altres, mentre això no sigui així, aquesta està totalment fora de lloc.
