El conjunt d’aquestes ajudes genera una sèrie de dubtes i reflexions al respecte que cal contextualitzar. En primer lloc, resulta evident, el fet que tenir un equip de la ciutat o del territori portant-ne el seu nom en una gran competició, ja sigui a nivell nacional o internacional, resulta un atractiu i una potencial promoció econòmica o turística gens menyspreable per cap ciutat o demarcació. En segon lloc, la fàcil explicació i la difícil fiscalització de la corresponent partida econòmica. I en tercer lloc, el poc debat polític que la mateixa genera tant entre la ciutadania com entre les forces polítiques.Però més enllà de que si aquestes ajudes o subvencions son amb dret a llei o contràries a la mateixa, no de manera directa com potser sí indirectament, així molt s’hauria de parlar en relació a si aquestes produeixen un atemptat contra la lliure competència entre entitats privades en funció del total de les mateixes. D’aquesta manera, i seguint l’exemple del bàsquet, dos dels grans clubs de la lliga, Unicaja de Màlaga i TAU Ceràmica de Vitòria, reben important finançament de la Junta d’Andalusia i de la Diputació Foral d’Àlaba, que els ha permès, en poc temps, donar un salt importantíssim a nivell competitiu. En l’àmbit internacional, també el govern israelià ha subvencionat en algunes èpoques el Maccabi Tel Aviv, com a gran ambaixador esportiu del país hebreu. En d’altres esports la cosa pot ser més sagnant, el Portland San Antonio de Pamplona s’ha fet un nom en el món de l’handbol mundial gràcies a les ajudes de la Diputació Foral de Navarra, però el cas més sospitós no deixa de ser el BM Ciudad Real, un club sorgit del no res, que compta amb probablement els millors jugadors del món, i que declara unes fitxes molt baixes per la qualitat dels mateixos. En aquest cas més del 50% del pressupost de l’entitat prové de la Diputació de Ciudad Real, al igual com pràcticament tot el seu patrocini.
Més enllà dels avantatges o inconvenients d’estar domiciliat en un territori foral, i per tant subjecte a possibles tipus impositius diferents, com succeeix en els exemples esmentats, el que sembla clar que hauria de generar un debat polític son, les quanties de les ajudes destinades a aquestes entitats.Un debat que s’hauria de tancar amb algun tipus de normativa al respecte, destinada a la fiscalització de les mateixes per tal de mantenir l’esperit esportiu de la competició i el destí de les subvencions públiques, evidentment, les institucions son lliures d’escollir a quines entitats concedeixen ajudes o subvencions procedents de diner públic, el que sembla clar és que cal regular, marcant-ne uns marges, pel que respecta a la seva quantia i el seu destí, si no amb els anys ens podem trobar més que davant competicions esportives, davant competicions institucionals.
