Tota gran ciutat té l’obligació per tal de dinamitzar la seva economia i projectar una imatge al món, d’intentar organitzar grans esdeveniments de caràcter internacional, del seu èxit o fracàs en depenen el seu prestigi, i amb aquest, el fet de que la mateixa sigui fàcil de situar al mapa. Aquest fet comporta una important campanya de prestigi per les seves empreses, i com a conseqüència poden multiplicar-ne les inversions estrangeres.Recentment, Barcelona i València han estat seu de dos d’aquests grans esdeveniments de ressò mundial, el Fòrun de les Cultures Barcelona 2004 i la America’s Cup València 2007. Dos esdeveniments ben diferents que han finalitzat amb èxits radicalment desiguals.
Barcelona, després del gran èxit dels Jocs Olímpics del 92, ha perdut part del seu prestigi amb un esdeveniment, el Fòrum, que avui dia molts de nosaltres encara no sabem en què consistia i què significava, a part d’una gran operació d’ordenació urbanística d’una part de la façana marítima de la ciutat. El Fòrum, basat en un suposat diàleg intercultural, no va definir clarament ni objectius ni conclusions, i el seu èxit de participació i de públic va ser més aviat escàs, això sí, part del material es va haver de vendre en subhasta pública a la fi del mateix, per tal de pal•liar-ne part del dèficit acumulat.
Per contra València va apostar fortíssim per acollir la competició esportiva més antiga del món, la America’s Cup de vela. Nascuda el 1851, i després de successives edicions als Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda, la victòria del sindicat suís Alinghi en aigües d’Auckland, ha portat la competició a Europa per primera vegada.
El defensor de la “Copa de les Cent Guinees”, la Societat Nàutica de Ginebra, havia d’escollir la seu on defensar el títol, moltes ciutats europees van presentar la seva candidatura, d’on Barcelona en va ser eliminada en la penúltima ronda pel seu poc entusiasme en acollir-la, per la seva banda, València es va imposar a les finalistes Lisboa, Marsella i Nàpols, i des del 2003 una gran operació urbanística ha transformat la fisonomia marítima del port de València. Però aquesta no és l’única actuació realitzada abans de l’inici de la competició pròpiament dita, els preparatius que ja comencen més de 3 anys abans de celebrar la competició amb la construcció de les seus i els entrenaments i posada a punt dels diversos sindicats desafiants; posteriorment amb la disputa de la Copa Louis Vuitton, on tots els desafiants s’enfronten entre ells per aconseguir la plaça de challenger i disputar la Copa al sindicat defender. Aquests son dos models d’esdeveniments diferents, l’un clàssic, prestigiós, destinat a un públic molt concret, amb la participació de patrocinadors molt potents i una capacitat d’atracció d’un públic molt divers però en la seva majoria d’un alt poder adquisitiu; l’altre innovador, imprecís, sense antecedents ni grans patrocinadors i dirigit a un públic genèric.
El Fòrum, sense un objectiu ni unes conclusions, va fracassar pel poc interès que va generar i que en dificulta seriosament la celebració de noves edicions, una trobada basada en uns avorrits diàlegs sobre la situació al món que finalitzaren sense conclusions clares. Per contra, a la America’s Cup, Alinghi i Emirates Team New Zealand ens han ofert una grandíssima final, set emocionantíssimes regates amb finals ajustadíssims i decidides per petits detalls, el millors navegants i la més alta tecnologia competint al màxim per la copa més desitjada de la vela mundial, acompanyades, al mateix temps, d’uns espectaculars èxits de públic i audiència, que ens ha enganxat, també, a aquells que fins fa poc érem profans en aquest esport. El Fòrum no representarà ni un abans ni un després en la història de Barcelona, únicament, una reordenació urbanística d’una àrea de la ciutat i la construcció d’unes instal•lacions de difícil aprofitament futur, però la pèrdua d’empenta de la ciutat també es plasma en no organitzar els Mundials d’atletisme de 2013
al ser derrotada per Moscou. València, per contra, tindrà un abans i un després de la America’s Cup, una competició que ha situat la ciutat al món, i que deixarà resultats positius a la seva organització i un enorme benefici econòmic a la ciutat. Avui, després de la victòria del sindicat suís, València torna a tenir molts números per repetir l’organització de la 33a. edició de la competició, d’això en podem dir apostar sobre segur.
