No és només una estrella, no és només un crack, no és només un líder, no és només un geni, no és només el més valuós, no és només el més determinant, no és… sobren els qualificatius per expressar el tipus de jugador que és Theo Papaloukas, sobren perquè aquests es resumeixen simplement en un, així de senzill, així de simple i així de contundent, Theo Papaloukas és el millor! Aquest atenenc s’ha convertit pel seu caràcter guanyador i lideratge en el jugador més determinant del vell continent, fred i calculador, imaginatiu i metòdic, combina a la perfecció el seu domini del joc col•lectiu amb un innat talent individual;
capaç de fer jugar un equip com a tal i a la vegada ser-ne el jugador desequilibrant, jugant i repartint joc, imposa el ritme de partit i el tipus de joc que més s’adequa als interessos del seu equip, sent com una prolongació de l’entrenador dins el parquet.Theodoros Papaloukas és un base de 2 metres i 90 quilos capaç de jugar també de 2 i de 3, magnífic en la visió de la passada interior, la passada en salt, una de les accions més difícils de dominar en el món del bàsquet, i en les penetracions a cistella tant per la seva dreta com per la seva esquerra, combinades amb una excel•lent tècnica individual i un més que acceptable llançament exterior l’han convertit, per segon any, consecutiu en el jugador més valuós de l’Eurolliga.
L’estiu del 2002 Papaloukas va abandonar l’Olimpiacos i va emprendre l’aventura russa incorporant-se al milionari projecte del CSKA de Moscou, de la mà del seu mentor Dusan Ivkovic; campió de Lliga en cada una de les temporades que ha jugat a Moscou i de les 3 darreres edicions de la Copa, ha estat, no obstant, a la competició continental on ha mostrat la seves qualitats, arribant 5 cops consecutius a la “Final Four” de l’Eurolliga,
i disputant-ne les dues darreres finals, ja amb Ettore Messina a la banqueta. No només el CSKA Moscou ha tingut el privilegi de poder gaudir de les seves actuacions, també els grans resultats que ha obtingut últimament la selecció grega molt tenen a veure amb la presència i el joc de Papaloukas, campiona d’Europa a Belgrad el 2005 i sotscampiona del Món al Japó, on tots recordarem durant molt temps la gran victòria de Grècia en semifinals, enfront la selecció dels Estats Units, formada pels superprofessionals de la NBA, que poc van poder fer contra el joc de conjunt dels hel•lènics magistralment dirigits per Papaloukas. 
I és que és en aquests grans partits on el grec esdevé determinant, les seves memorables actuacions en les finals de Praga i Atenes, enfront Maccabi Tel Aviv i Panathinaikos, respectivament, així com el seu lideratge dins i fora de la pista, sent la l’han convertit en el jugador franquícia de la competició, i és que, amb les seves qualitats i els seus defectes, Papaloukas, sigui possiblement el millor jugador que mai hagi vist dins una pista de bàsquet.Molt s’ha especulat aquest estiu sobre la seva possible marxa a una franquícia de la NBA,
no obstant, Papaloukas finalment ha estat fidel al seu club i ha decidit renovar el seu contracte, fins al 2010, amb el CSKA de Moscou, d’aquesta manera, el base grec passa a tenir el millor contracte que mai cap jugador hagi tingut al bàsquet europeu. A més, al igual que en el seu dia va fer Dejan Bodiroga, demostra ser un jugador intel•ligent, apostant per quedar-se a Europa, on cada partit i cada competició son importants, i dóna carbasses a l’aventura americana, on darrerament la competició s’ha convertit més en un circ-espectacle, que no en una lliga de bàsquet amb riquesa de recursos tàctics i tècnics. Tres anys més per engrandir la llegenda, tres anys més per fer del CSKA de Moscou la primera gran dinastia del bàsquet europeu al segle XXI.
