Diu el tòpic que molts cops les comparacions son odioses, i ni molt menys l’objectiu d’aquest article sigui el de reafirmar-lo o desmentir-lo, però qualsevol visita a Viena, seguida d’una mínima aproximació a la realitat d’Àustria no ens pot deixar indiferents per enriquidora. Ja des de l’arribada al modern aeroport de Schwechat, o la còmoda i eficaç arribada fins al centre de la ciutat ens mostren al visitant, a grans trets, les línies mestres d’aquest estat. Hereva del vell imperi austro-hongarès i definida geogràficament pels acords de pau que posaven fi a la Primera Guerra Mundial, no fou fins el 15 de maig de 1955, després de l’Anschluss, la Segona Guerra Mundial i la ocupació del país per les quatre potències vencedores, que la moderna República d’Àustria assoliria la seva total independència política amb la conseqüent evacuació de les forces d’ocupació per mitjà de l’Staatsvertrag (tractat de l’estat) signat al palau de Belvedere i pel que esdevenia un estat independent i neutral.
Avui, més de mig segle més tard, i després de la seva tardana entrada a la Unió Europea, 1 de gener de 1995, ha propiciat que aquest petit estat pugui haver-se convertit en un dels models de la Unió, així, sense destacar en cap camp específic pel fet de tenir tant unes dimensions com un volum de població relativament reduïts, s’ha convertit en un estat econòmicament pròsper, amb una bona qualitat de vida, dotat d’una interessant, i a la vegada moderna, xarxa d’infrastructures i transports, la modernitat i la sobrietat germànica feta eficàcia. Però més enllà de ser una cruïlla entre l’Est i l’Oest, un enllaç entre els Alps i la planura centreeuropea, Àustria ha esdevingut un indret amb un marcat caràcter propi orgullós de la seva història i les seves tradicions.
