La segona volta de les eleccions legislatives franceses, celebrada aquest passat diumenge, i amb la que es tanca un llarg cicle electoral, va suposar una nova victòria, tot i que no tan espectacular com es pensava, de la UMP, el centre-dreta francès del nou president de la República, Nicolas Sarkozy. Dels 577 membres amb que compta l’Assemblea Nacional, els conservadors n’ha obtingut un total de 313, això suposa una ratificació dels francesos cap al seu nou president, i per extensió, del primer ministre François Fillon, que podran començar a desenvolupar, immediatament i amb comoditat, el seu programa de “ruptura tranquil•la”. Aquesta ha estat una victòria absoluta de Sarkozy, del seu programa, del seu mètode i de la seva persona. Aquesta victòria dóna crèdit i suport al president per aplicar el programa presentat a les presidencials de fa poc més d’un mes, una continuació de “l’efecte Sarkozy”. Els seus opositors, el desorganitzat, antiquat, fracturat i eternament barallat, Partit Socialista francès, ha parat la “onada blava” que indicaven els sondejos, obtenint 186 escons, tot i que la seva derrota, a pesar de guanyar alguns representants, continua sent inapel•lable.
No obstant, la victòria ho ha estat amb un marge inferior a l’esperat, i amb un nombre d’escons inferiors als que comptava fins ara la Unió per una Majoria Popular (UMP). La clau d’aquesta davallada la podem trobar en l’anunci realitzat la mateixa setmana de les eleccions, confirmat pel premier Fillon, de l’aplicació de l’IVA social, un nou impost destinat a subvencionar la cobertura social, aquest impost, previst ja al programa de Sarkozy per les presidencials, ha estat considerat per molts votants d’esquerra com una limitació al seu poder adquisitiu.
D’aquesta manera, i amb els resultats a la mà, l’agenda governamental de Sarkozy no sols no es veurà frenada, sinó ratificada per la cambra baixa de l’estat francès, i el president podrà posar en marxa el programa de reformes legislatives programades per aquest mandat, que comporten l’aprovació d’un important nombre de lleis i d’altres normatives abans de l’estiu, com seran les relacionades amb el poder adquisitiu, la reforma universitària, els serveis mínims en el transport o més control dels fluxos migratoris, entre d’altres. I és que la sintonia entre els inquilins de l’Elisi i Matignon és total per dur endavant aquestes reformes; d’aquí a l’estiu les començarem a veure en negre sobre blanc, els francesos han donat al president i primer ministre un xec en blau.
