La polèmica, una vegada més, la reclamació de la oficialitat de les seleccions basques, en aquest cas la de futbol, acompanyada del lema, “som una nació”. I és que no ho entenen, no entenen, en primer lloc que Euskadi és una nació i té tot el dret d’expressar-ho quan i on ho consideri oportú, i en segon lloc, tampoc entenen que les seleccions basques, tenen tot el dret a reclamar la seva oficialitat, com les de qualsevol altra comunitat nacional, i és que, alguna cosa s’haurà de fer, tant a nivell nacional com internacional quan, entitats privades com les federacions de l’esport que sigui, representants de les respectives federacions, recordem-ho un cop més, no d’estats, reclamen el seu ingrés a les federacions continentals i mundials, i l’esmentada petició gaudeix d’un ampli suport popular, i més quan al mateix temps, la selecció espanyola, representant del al RFEF, només és l’equip preferit del 0’03% de la població espanyola. Els mateixos mitjans de comunicació no paren de recordar a la seva parròquia la “il•legalitat” d’aquesta situació, i que la FIFA únicament admet com a membres de ple dret, això sí, després de fortíssimes pressions polítiques que varen concloure amb canvis als seus estatuts, països reconeguts oficialment per l’ONU. No obstant, i a part de l’exempció feta amb Anglaterra, Escòcia, País de Gales i Irlanda del Nord en la seva condició de membres fundadors, les Illes Faroe, Bermudes, les Illes Cook o Puerto Rico, entre d’altres, actuen oficialment en competicions FIFA.
En contraposició a aquest extrem, i davant la impossibilitat de competir internacionalment a nivell oficial, tampoc la constitució espanyola ens permet exercir el dret d’autodeterminació, la possibilitat que un poble o nació expressi de manera lliure i democràtica la seva voluntat de seguir pertanyent a un estat o ser independent, cosa que està recollida a la Carta de les Nacions Unides de 1945 i 1951, i a la Carta de Drets Humans de 1970.
Per tant sembla força més delicada la posició en què actualment es troba l’estat espanyol, sense preveure drets de ius cogens i a la vegada tampoc ens permet la nostra representació esportiva directa a nivell internacional, mitjançant pressions i males arts del seu govern, aquí veiem les seves posicions, ni ens permeten ser independents, ni tampoc competir a nivell internacional sense ser-ho, d’alguna manera s’haurà de sortir d’aquest atzucac.
