Molts podrien ser els titulars d’aquesta jornada electoral a Badalona, molt probablement cada formació tindria el seu, no obstant, jo em quedo amb el que publicava el diari El Punt, que sens dubte mostrava de forma molt eloqüent una de les grans realitats de la nit “garrotada al PSC”. I és que a l’hora de d’analitzar partit a partit la nova constitució del consistori és l’anterior equip de govern, amb el PSC de màxim responsable el gran derrotat de la cita amb les urnes.
El PSC amb Maite Arqué al capdavant, ha dut, com ve sent habitual en les darreres legislatures una gestió grisa del govern municipal, combinant grans obres, a vegades molt allunyades de les necessitats del dia a dia del ciutadà, amb sonades friccions tant internes com amb els seus socis de coalició, els retards en les obres d’ampliació de la línia 2 fins al centre de la ciutat, els problemes de convivència en alguns barris relacionats amb la immigració o la degradació d’alguns barris no acollits a les ajudes de la nova Llei de Barris, son alguns dels punts més negres de la gestió municipal.ICV i ERC han sofert una baixada en els seus resultats, uns pel seu seguidisme al govern municipal i els altres perquè si bé hi eren, no ho semblava.
Per contra els grans triomfadors de la nit van ser PP i CiU, els conservadors, tal com ja apuntaven totes les enquestes, per haver aconseguit la seva millor representació al consistori, i semblar els únics capaços de qüestionar l’hegemonia municipal d’un feu tradicionalment socialista; una campanya de grans titulars basada en la immigració i el posar llei i ordre a la ciutat els han valgut uns bons resultats en un definitiu ara o mai pel seu candidat Xavier Garcia Albiol. Per la seva banda els nacionalistes, amb Ferran Falcó al capdavant, han tornat a aconseguir resultats d'altres èpoques, i a la vegada han estat la gran sorpresa dels comicis, els convergents han estat els que més clarament s’han decidit per la idea del canvi, i aquest missatge hagi sigut el més encertat i a la vegada desitjat per un bon nombre d’electors.
D’aquests resultats i les seves conseqüències ja se’n poden començar a fer lectures que amb el pas dels dies aniran consolidant-se o desmentint-se; en primer lloc cal destacar la posició de debilitat en què queda Maite Arqué al capdavant del seu partit, i és que si ja hi va haver importants disputes a l’hora de confeccionar la llista, els resultats no semblen haver donat pas la raó a l’alcaldessa, que números en mà ja comença a estar més preocupada pel "soroll de sabres" del carrer 2 de maig, que no pas per encapçalar una nova legislatura a l’Ajuntament.; ICV que apostarà per repetir tripartit, ha passat de 3a a 4a força tot i repetir nombre de regidors, la manca d’un perfil propi, lluny de l’ombra socialista i unes propostes fortament ideològiques encallades en el passat només els han permès salvar els mobles i encara gràcies; ERC de qui la seva presencia al govern no s’ha notat ni gens ni mica ni poc ni gaire, també s'ha vist penalitzada, retrocés que es pot llegir tant en clau local com també en clau nacional; el PP en surt àmpliament reforçat, i si no fos pel seu aïllament podria encapçalar el nou consistori, cosa que avui sembla del tot improbable, per la seva banda CiU, per qui a priori ningú no donava un cèntim abans del 27 de maig esdevé la tercera força al consistori, amb opcions reals d’entrar el l’equip de govern, i la lectura que resulta més important, és, juntament amb el PP, l’únic partit que creix en nombre de vots; altres formacions com la CUP o Ciutadans s’han quedats sense representació al consistori.
D’aquests resultats es visualitza un clar desgast de l’equip de govern, el tripartit suma, però més afeblit que mai, i pagant a les urnes una mala gestió, aquest és el moment de canvi, de cares noves, de nous pactes i de nous equilibris, els ciutadans ja han parlat, ara toca als polítics interpretar-ne el missatge... I mentrestant, la marinada típica de primavera, continua bufant al nostre litoral, un vent fresc i humit que ens porta aromes de canvi a la ciutat.
