TVC I L'USAP

La llengua i la cultura son elements bàsics de la identitat d’un país, la seva defensa i promoció esdevenen un deure de les institucions públiques, així com la seva divulgació a través dels mitjans públics de comunicació. El nostre país compta, afortunadament, des de fa més de vint anys, amb dos canals de televisió públics en llengua catalana, que han ajudat en gran mesura, a la immersió lingüística i a la difusió i normalització d’una llengua i d’una cultura perseguides al llarg de quaranta anys de dictadura.

No obstant,l’entrada del govern tripartit a la Generalitat, ha suposat un canvi en aquesta dinàmica, TV3, autoproclamada la nostra, cada cop està esdevenint un mitjà de comunicació més provincià, amb una pèrdua en la qualitat global del producte ofert, i una evident espanyolització del conjunt de la seva graella, una televisió que cada cop està esdevenint més la seva.

Enllaçant amb aquest fet, i com a bon afeccionat al rugbi que sóc, resulta absolutament indignant el fet que la televisió nacional de Catalunya mostri, des de l’entrada del tripartit, un nul interès per un dels grans equips del nostre país, capdavanter en la defensa i la promoció de la nostra llengua i cultura a la Catalunya Nord, l’USAP de Perpinyà.

L’USAP, un dels quatre grans equips del rugbi francès, juntament amb Stade Français París, Biarritz Olympique i Stade Toulousain, passeja amb orgull per França i Europa la seva catalanitat; els seus colors, els de la senyera; o el seu himne, l’estaca. L’orgull de ser o sentir-se catalans, de tots els seus seguidors d’ambdós costats dels Pirineus, demostren que l’USAP és quelcom més que un equip de rugbi, plasmen, que aquest és un referent esportiu d’un sentiment nacional; només cal recordar les impressionants imatges d’aquell 1998, on més de trenta mil catalans varen omplir la graderia de l’Stade de France, a París, en la final de la lliga francesa que l’USAP va disputar i perdre enfront el totpoderós Stade Français.

Així, des de ja fa alguns anys, i gràcies a l’afany de tebior nacional que ens ha implantat el tripartit, i que alguns van gosar qualificar de “catalanisme de pluja fina”, ha esdevingut impossible seguir, ni regularment ni esporàdica, les transmissions dels seus partits. Ara, cal conformar-se en que un canal monotemàtic de televisió espanyola compri els drets d’algun partit transmès per la cadena britànica Sky Sports, i encara gràcies.

Aquesta, només és una més, de les moltes actuacions que el govern Montilla està duent a terme, dia a dia, per aprimar el sentiment de catalanitat i de consciència nacional, sense anar més lluny, únicament cal recordar la dèbil reacció del govern català arran de l’intent del govern valencià de tancar la senyal de Televisió de Catalunya al País Valencià. I enmig de tota aquesta situació, ERC, titular de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació, en seguirà sent còmplice? On estan les seves idees nacionalistes i independentistes de les que tant parlaven? Tant fa perdre les idees l’exercici del poder?