Bolonya és un nom que sempre anirà indissolublement lligat al bàsquet, i és que pensar en Bolonya és pensar en la Virtus. Nascuda com una secció de la Società Educazione Fisica Virtus als anys 20, arrel de que 5 membres de l’entitat van començar a practicar, de manera casual, aquest esport, no fou fins la segona meitat dels anys 40 que la Virtus esdevingué un referent en el “pallacanestro”. El primer “scudetto” va arribar l’any 1946, i amb tres més de consecutius, guanyats de manera incontestable segons les cròniques de l’època, va néixer “il mito della Vnera”. A partir d’aquells moments, i al llarg de la seva història, grans jugadors com Augusto Binelli, Roberto Brunamonti, Renato Villalta, Arijan Komazec, Pedrag Danilovic, Claudio Coldebella, Kresimir Cosic o Marco Bonamico han vestit la “smanicata bianconera”.Les dècades dels 60 i 70 van passar amb més discreció que èxits al si del conjunt bolonyès, però el trasllat al nou pavelló de Piazza Azzarita, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Roma de 1960, va permetre donar un salt de qualitat a l’entitat, elevant de manera considerable el nombre d’abonats i conseqüentment augmentant-ne el seu potencial econòmic.
No obstant, no va ser fins al 1981 que la Virtus va tenir la seva primera gran oportunitat a la Copa d’Europa, però el Maccabi Tel Aviv es va interposar (80-79) entre els bolonyesos i el ceptre continental, en la encara avui recordada final de Strasbourg. 17 anys va haver d’esperar la parròquia bianconera per tornar a estar presents a una final de la màxima competició continental, va ser a la Final Four de Barcelona l’any 1998, on aquesta vegada sí, derrotant l’AEK Atenes, la Virtus es va proclamar campiona d’Europa per primera vegada. Sens dubte, els anys 90, amb la Recopa guanyada enfront el R.Madrid el 1990 a Florència i la final del 2000, perduda davant l’AEK Atenes, així com l’inici del segle XXI, son l’època més brillant del club, que dirigit des de la banqueta per la mà d’un jove Ettore Messina, conquereix, a més, 5 legas i 4 coppas a nivell nacional. 
Però per sobre de tot, sempre quedarà en el record dels afeccionats al bàsquet la gran temporada 2000-2001, amb una plantilla de somni, amb jugadors com Manu Ginobili, Matjaz Smodis, Antoine Rigaudeau, Rashid Griffith, Alessandro Abbio, Hugo Sconochinni, David Andersen, Marko Jaric o Davide Bonora, va conquerir lliga, copa i la segona Copa d’Europa, ara ja rebatejada Eurolliga, en un emocionant cinquè partit al Pallamalagutti de Bolonya enfront el TAU Vitòria.
La temporada següent, amb un equip tant o més potent, estava destinada a repetir èxits i marcar dinastia a nivell continental, però la sorprenent derrota a la Final Four de Bolonya davant el Panathinaikos, liderat per Bodiroga a la pista i Obradovic des de la banqueta, va ser un cop duríssim per un equip de llegenda, que només va poder guanyar la Coppa. A final de temporada la plantilla es va desmantellar, i l’entitat, ofegada pels deutes econòmics, es descendida, l’estiu de 2003 a la segona divisió, d’on trigarà 2 anys a sortir-ne, ara, finalista de la Coppa i de la Lega, torna a ocupar el lloc que mai hauria d’haver perdut en el concert italià i continental, la propera temporada la Virtus Bolonya tornarà a l’Eurolliga per la porta gran, les tenebres han quedat enrera, desafiant a Europa... ritorna il mito della Vnera.
