Uns orígens... anglesos. Uns colors... rossonero. Una ciutat... Milà. Un objectiu... Europa. Una llegenda... AC Milan. Un triomf per la història... la Settima!!.
La seva setena Copa d’Europa converteix el Milan en l’equip mundialment més guardonat a nivell internacional. No obstant, i més enllà de la seva centenària història, Sir Alfred Edwards el va fundar el desembre de 1899, la llegenda del Milan s’ha forjat al llarg dels darrers 20 anys. Si bé el conjunt llombard ja era un club prestigiós tant a nivell nacional com internacional, els esdeveniments ocorreguts a la dècada dels 80 son claus per entendre l’evolució actual de l’entitat.L’escàndol del “totonero”, apostes il•legals per pactar resultats de la lliga, va acabar l’any 1980 amb el Milan, entre d’altres equips, condemnats a la Sèrie B. Després de diversos ascensos i descensos, amb un club destrossat i ofegat pels deutes, el magnat de les telecomunicacions Silvio Berlusconi compra l’entitat. Una molt important injecció econòmica i la contractació de grans estrelles com Marco Van Basten, l’equip aconsegueix el 1988 l’scudetto amb un sol punt d’avantatge sobre el vigent campió, el Nàpols, aquesta lliga li dona el dret a jugar la Copa d’Europa de 1989 i esdevé el punt de partida de la llegenda rossonera, un rossonero que per superstició es transforma en blanc a les finals de la Copa d’Europa; 8 finals disputades des d’aquell moment, amb 5 títols, el converteixen en el gran dominador de la competició en els temps moderns.
I és que els grans èxits del Milan en aquest període, més que a Itàlia s’han produït a nivell continental, aquest és un equip d’aquells “casats” amb la competició, implacables, que no deixen escapar cap oportunitat... L’exemple més evident, la darrera temporada, després d’entrar a la competició com a conseqüència de la rebaixa de la sanció per part de la FIGC degut a l’escàndol “Moggigate”, va superar amb grans dificultats l’eliminatòria prèvia amb l’Estrella Roja de Belgrad i fou primer del seu grup de classificació, però ha estat en les eliminatòries on l’experiència i el caràcter de l’equip han lluït plenament, superant a vuitens de final el Celtic de Glasgow, el Bayern de Munic a quarts i el Manchester United a semis per plantar-se a la final d’Atenes enfront el Liverpool. La gran final, repetició de la de 2005, va ser una gran lliçó de com es juguen aquestes grans cites, partit molt “a la italiana” i sabent aprofitar les poques oportunitats que es presentin, així fou com un “especialista”, Filippo Inzaghi, amb dues accions d’oportunista va decidir el partit.La Settima ja viu a Milà. La llegenda del “diavolo” continua...
