El nou “govern catalanista i de progrés”, tindrà el suport de 15 dels 27 regidors del consistori, els 9 PSC-PSOE, 5 CiU i 1 ERC. A falta del definitiu repartiment de regidories, que tindrà lloc els propers dies, sembla que els socialistes assumiran: Urbanisme, Via Pública, Hisenda, Esports i Participació; els convergents: Seguretat, Convivència, Medi Ambient i Comerç i Mercats; finalment ERC assumirà la cartera de Cultura i Patrimoni. Aquest repartiment, encara provisional, suposa que les àrees amb més gruix polític les continuaran dirigint els socialistes, mentre que Convergència i Esquerra es repartiran àrees secundàries. I és que, en aquest fet, i en marcar un estil propi, dins un govern cohesionat i dialogant, s’hauran d’esforçar nacionalistes i republicans per no quedar atrapats i sumits en la manera de fer socialista, és a dir, no només estaran al govern sinó que també ho hauran de demostrar.Molts i variats son els reptes als que haurà de fer front aquest govern, la immigració, els pisos pastera, l’acabament de les obres de la Línia 2 del metro, el comerç, la neteja de la via pública o l’habitatge entre d’altres, però, sobretot la reforma, a fons, del cos de la Guàrdia Urbana, la qual necessita un important increment d’efectius i convertir-se en un autèntic cos de seguretat, lluny de l’ens recaptador de multes de trànsit que és avui dia.
Més enllà dels grans reptes del dia a dia i del futur de la ciutat, aquest govern també haurà de tenir un canvi d’estil, un canvi basat en una forma de governar propera, escoltant al ciutadà, lluny de la distància i la prepotència amb la que s’havia actuat fins ara, però un canvi d’estil també vol dir una important reducció de l’elevadíssim nombre de càrrecs de confiança a l’Ajuntament, un personal prescindible i que esdevé una autèntica rèmora per les arques municipals, en definitiva uns canvis que han de tenir com a resultat recuperar la confiança de la ciutadania.
La veu dels ciutadans, que el passat 27 de maig van demanar canvis a l’Ajuntament, sembla que s’ha començat a escoltar, ara els actors principals ja no seran exactament els mateixos, com va dir Ferran Falcó “ara els toca a ells jugar les cartes”, donem-los cent dies de gràcia.
