Aquest 11 de juny ho ha anunciat en roda de premsa en un hotel de Roma, el que des del passat dijous semblava un secret a veus, s’ha acabat confirmant, Dejan Bodiroga es retira. I és que la llarguíssima ovació que li va dedicar la PallaLottomatica després de ser substituït, a poc més de tres minuts pel final del 4t partit semifinal de la Lega enfront el Montepaschi Siena, donaven a entendre que l’esplèndida carrera professional d’un dels millors jugadors de tots el temps s’havia acabat. I, veritablement, cal ser algú molt especial, perquè els teus aficionats et regalin més de deu minuts d’aplaudiments al final del teu darrer partit com a professional, a pesar de que el teu equip quedi eliminat.La carrera com a professional de Dejan es va iniciar a Croàcia amb el Zadar, donant posteriorment el salt a l’Stefanel de Trieste, on s’hi estaria 2 temporades fent unes extraordinàries marques d’anotació i sent el jugador estranger més jove del campionat, al cap de 2 anys fitxa per l’Olimpia de Milà on aconsegueix guanyar el doblet l’any 1996, aquell mateix estiu fitxa pel Real Madrid on també s’hi estarà dues temporades en les que únicament guanyarà la Recopa d’Europa, rebatejada en aquells moments com a Copa Saporta. Un nou canvi d’aires el porta l’estiu del 1998 a Atenes on s’incorpora al Panathinaikos, a l’equip hel•lènic hi va jugar 4 temporades on va guanyar 3 lligues, però va ser a la competició continental on va esdevenir el jugador estrella del moment, Bodiroga va conduir el Panathinaikos a coronar-se campió d’Europa a Salònica l’any 2000 davant el Maccabi Tel Aviv; la temporada següent, a París, els israelians es prendrien la revenja derrotant els grecs a la final de la Suprolliga. Ja amb l’Europa basquetbolística unificada, el 2002 repetiria, i de la manera més difícil, derrotant la gran Virtus de Bolonya a la final disputada a la seva pròpia pista, remuntant fins a 13 punts de desavantatge, Dejan, amb 20 punts fou escollit MVP de la Final.
Fitxa pel FC Barcelona l’estiu de 2002, i amb la Final Four a disputar a la capital catalana, amb la màxima pressió sobre les seves espatlles, assumeix el repte de portar el club al ceptre continental després de 7 intents fallits, i ho aconsegueix en una memorable final davant la Benetton Treviso al Palau Sant Jordi, Bodiroga torna a ser escollit MPV de la final, sent el primer jugador que ho aconsegueix de manera consecutiva amb dos equips diferents. A més en les tres temporades que està a Barcelona guanya 2 lligues, una Copa i una Supercopa.Finalment l’estiu de 2005, ja amb 32 anys, fitxa per la Virtus de Roma, on hi ha jugat les dues darreres temporades de la seva carrera sense l’enorme exigència que tenia als anteriors clubs, tot i això aconsegueix un subcampionat de la Coppa i ambdues temporades arriba a les semifinals de la Lega.
A part d’aquests títols també ha guanyat 2 campionats mundials de bàsquet, Atenes i Indianàpolis, 3 Europeus i una plata olímpica amb la selecció Iugoslava.
Bodiroga és, ha estat, i serà, un dels millors jugadors de bàsquet de tots els temps, campió del món i d’Europa a nivell de club i de seleccions, només l’or olímpic se li haurà resistit, Dejan serà dels pocs jugadors, o potser l’únic, a haver conquerit les 3 grans lligues (italiana, grega i espanyola) i ser campió d’Europa amb 2 equips diferents.
Però el llegat de Bodiroga anirà més enllà dels títols i dels èxits a nivell de club i de selecció, Dejan serà venerat tant per la seva elegància i esportivitat com per la seva qualitat individual i les seves victòries, una persona educadíssima tant dins com fora de la pista, que s’ha guanyat l’admiració i el respecte de companys, rivals i seguidors, si a això li afegim una exel•lent tècnica individual, amb una gran perfecció en l’execució dels moviments; una gran versatilitat a la pista, podia jugar de base, d’escorta, d’aler baix i fins i tot d’aler alt; un impecable llançament de mitja distància i un bo, tot i que poc freqüent, llançament de 3 punts, podem trobar les claus del seu joc, també quedarà pel recòrd la seva inimitable mecànica de llançament, sobretot el de tir lliure, per mi absolutament inimitable, però molt eficaç. A més de la seva gran qualitat, el seu lideratge de l’equip en els moments claus i el fet de donar el màxim de si mateix als grans partits quedaran per sempre en la memòria col•lectiva.
Amb Bodiroga marxa el primer gran dominador del bàsquet europeu del segle XXI, un jugador al que, com a afeccionat i practicant de l’esport de la cistella, he admirat profundament, un d’aquells pocs als que t’agrada assemblar-te, tant perquè m’ha fet disfrutar d’alguns dels millors moments del bàsquet, com per ser un exemple de qui poder imitar un moviment o una jugada, per tot això li dono les gràcies però també perquè quan sigui gran tindré el privilegi de poder dir: “jo vaig veure jugar el gran Dejan Bodiroga.”.PD: Especialment significativa per un servidor fou la nit del 23 de gener de 2008, en que a la llotja del Palau Blaugrana, va tenir el privilegi de poder fer un "give me five" amb el gran Dejan.
