Flamant campió de la Copa Libertadores per sisena vegada a la seva història, enfront el Gremio de Porto Alegre, el CA Boca Juniors, l’equip més popular de l’Argentina i de l’Amèrica del Sud, ha esdevingut d’aquesta manera el segon equip en nombre de títols en la gran competició de clubs sud-americans, i al mateix temps, en el màxim guardonat a nivell mundial, just per davant del Milan, que fa pocs dies li havia pres aquest honor, el proper mes de desembre, a Tokyo, Boca i Milan es disputaran ser el més gran d’entre els grans.Boca Juniors és sens dubte un club especial, diferent al resta, la seva fundació, la seva història, el seu estadi, la seva afecció, la seva samarreta, el seu escut, i el sentiment "xeneize", estan envoltats d’una llegenda i d’una mística incomparable al món sencer.
Fundat l’any 1905 per cinc joves d’origen italià, del barri de la Boca, una modesta zona de la Buenos Aires on el Riachuelo desemboca a l’estuari del Rio de la Plata. Van adoptar el nom de Club Atlético Boca Juniors, per referència al barri, la Boca,
i Juniors, com un adjectiu per desactivar la mala imatge que llavors tenia aquell indret. En els primers temps la samarreta va patir diversos canvis, en origen era rosa i posteriorment passà a ser blanca amb ratlles verticals negres, després de perdre-la en un partit per coincidència amb l’adversari, neix l’entranyable història de la samarreta de Boca, i on buscant una indumentària idònia, un dels seus membres es va inspirar en la bandera d’un vaixell suec, ancorat aquell dies al port de Buenos Aires, per adoptar la mítica samarreta blava amb la franja groga al pit.Però, la mística de Boca continua amb el seu estadi, la Bombonera, seu dels seus partits com a local des de la dècada dels 40, on la passió de la seva incondicional afecció i la proximitat de les graderies amb el terreny de joc, són les més inclinades que hi ha en qualsevol estadi del món, el converteixen en una inexpugnable fortalesa pels adversaris. Tot i no ser ni el més gran, ni el més modern, ni el més còmode, ni tampoc el més bonic, cada un dels seus racons respira
futbol pels quatre costats. I és que, el seu ambient, amb cinquanta set mil apassionats seguidors, saltant i animant com un de sol, i la seva posada en escena abans dels partits resulta inigualable, amb milers i milers de paperets i banderes voleiant al vent, quan l’equip salta a la gespa; posades en escena nocturnes amb bengales i focs artificials, i d’entre totes aquestes, probablement no hi ha cap de més espectacular, com a seguidor del futbol, que veure el superclássico Boca Juniors-River Plate des de les graderies de la Bombonera.Campió de la Copa Libertadores els anys 1977, 1978, 2000, 2001, 2004 i 2007; i de la Copa Intercontinental el 1977, 2000 i 2004, la seva història és la d’un club guanyador, d’aquells que han tingut la sort de cara en el moments decisius; 22 títols a l’Argentina i sempre a la primera divisió des de l’implantació del professionalisme, i, avui, el club més guardonat en solitari a nivell mundial, demostren que aquella esbojarrada idea dels cinc amics del barri de la Boca va ser tot un encert, poc podien imaginar que poc més de cent anys després Boca seria un gran entre els grans, que la seva història brillaria amb llum pròpia al firmament dels campions, que el seu escut quedaria petit després d’incorporar-hi les trenta estrelles commemoratives dels trenta primers títols aconseguits pel club, que seguidors de tot el mon recorrerien l’emblemàtic “caminito” per peregrinar al temple sagrat dels “bosteros”, que Boca seria considerat: “el mejor... del mundo”.
Boca, un club humil, de gent humil, sorgit d’un barri humil, en èpoques difícils, ha forjat una història, una mística i una llegenda que han seduït a milers d’afeccionats del món sencer... Des d’aquell llunyà 1905 fins avui, un conglomerat d’il•lusions, sentiments, passions, victòries i derrotes, llegendes i mística, s’ajunten sota un sol nom: Club Atlético Boca Juniors.
