Badalona està d’obres, bé, això tots els que vivim a la ciutat ho sabem de sobres, aquest de per si, no és un problema, ja que la millora constant i temporal de les infrastructures resulta inevitable i a la vegada, necessària amb el pas del temps, en aquest cas em refereixo a les obres d’ampliació de la Línia 2 del metro, que suposaran l’arribada d’aquest al centre neuràlgic de la nostra ciutat.Les obres, que passen per sota del carrer Francesc Macià fins a l’illa de Can Fradera, i per tant afecten algunes de les artèries més importants de la mobilitat de Badalona, es varen iniciar al gener de l’any passat i tenien una durada inicialment prevista d’un any i mig, fins l’estiu del 2007. Les obres comporten la construcció dels murs de contenció i la volta del túnel pel mètode tradicional, és a dir, a cel obert, i la posterior extracció de terres i extensió de les vies, ja soterrat. Avui les obres porten un retard més que considerable en el calendari d’execució previst, fruit d’uns mals estudis geològics del terreny (la perforació s’ha trobat material geològic més dur del previst inicialment), demores per motius aliens a l’obra (perill d’esfondrament d’alguns edificis) i també per motius intrínsecs (trencament o falta de material de treball adequat).
No obstant, son els veïns els que diàriament pateixen les molèsties i els inconvenients de les mateixes, i és que la llista de greuges sembla inacabable: carrers tallats a la circulació i al pas dels vianants; problemes d’aparcament, ja que no s’ha habilitat cap espai alternatiu i la zona blava continua funcionant a ple rendiment; problemes d’inseguretat pels veïns degut a l’estretor dels passos habilitats i al mal enllumenat dels carrers; pols que evidentment es transforma en fang quan plou; congestions de trànsit degut a que aquest està restringit a només alguns carrers cosa que converteix la zona mar de les obres en un autèntic laberint; comerços tancats o amb grans pèrdues econòmiques, (més d’una vintena ja han tancat les portes); les vibracions i sorolls que cada dia han de suportar els veïns que resideixen als edificis més propers a les obres, i les esquerdes que han aparegut en algunes cases. 
Avui, passat un any i mig des del seu inici, les obres es troben en una fase intermèdia, encara no s’han finalitzat tots els trams dels murs de contenció laterals, i alguns edificis corren un perill real d’esfondrament, per la seva banda, ni des de l’Ajuntament, ni des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, es preveuen solucions ni s’adopten compromisos ferms, els veïns ja s’han constituït 4 plataformes d’afectats i fins i tot una denúncia ha arribat als jutjats. Solucions que poden ser tan senzilles com habilitar passos per vianants els caps de setmana, no cobrar la zona blava, enretirar les tanques quan aquestes no siguin estrictament necessàries deixant els màxims espais de vorera disponibles o procurar la neteja d’aquests espais en els que la proliferació de brutícia i rates ha estat evident.La llarga prolongació en el temps d’aquestes obres comportarà una greu pèrdua als comerciants i veïns de la zona, un sacrifici que s’haurà dut a terme per ampliar una línia que poc els beneficiarà, ja que només comporta incorporar una nova estació, quan hauria estat molt millor plantejar un allargament de 3 o 4 estacions més per donar servei als barris de Casagemes, Canyadó o Morera entre d’altres. Tots sabem que les grans infrastructures són cares, costoses i comporten greus molèsties als afectats, però en aquest cas, la manca de previsió ha estat més que evident, i l’equip de govern ho ha pagat durament a les urnes, ara els toca a ells moure fitxa, ara els toca donar solucions.
