El passat diumenge 27 de maig el periodista Xavier Bosch, director i presentador del programa “el món a RAC-1” publicava un article al Diari Avui arran d’una carta que un ciutadà de Vic va rebre al seu domicili durant la passada campanya electoral, aquesta sota el títol “Vota per nosaltres” deia (sic):“Som un col•lectiu d’immigrants magribins que us volem donar les gràcies per haver-nos acollit gustosament, per acceptar els nostres costums i la nostra religió. Lamentablement no ens deixen votar, per això demanem que voteu per nosaltres. Vota partits que tinguin magribins a les seves llistes. Khader Ahmad Al Attar de IU, Nasser Aoukhiyad Lebrahimi d’ERC, Jamal El Meziani Mokthari de CUP. Som més de 3000 de nosaltres que encara no tenim papers, encara que gràcies a CiU estem empadronats i ens ajuden donant-nos menjar i habitatge de franc. Pots votar també CiU, s’ho mereixen. Però també volem papers per a tothom, per poder ser totalment legals i portar cap aquí les nostres famílies i parents i poder viure tots en aquesta terra tan acollidora. Per tant, vota PSC, que ells ens donaran papers per a tots. Però per favor no votis el partit de l’Anglada, la PXC. Si ells manen a Vic expulsaran tots els postres companys il•legals i faran la vida impossible a la resta. No ens permetran exercir el nostre dret a tenir una bonica mesquita al centre de Vic. Ens retiraran les ajudes socials per a les nostres dones i fills. No tindrem vivenda protegida. No permetrà que puguem obrir les nostres botigues i els nostres locutoris als horaris que ens convenen (som diferents i volem que respecteu la nostra diferència). Som pobres i no podem pagar tants impostos com vosaltres, que sou infidels però afortunats per la gràcia d’Al•là, l’únic Déu veritable (amb el temps i l’ajuda d’Al•là us obrirem els ulls a la gràcia misericordiosa de la fe veritable).
Anglada no ens deixarà conduir els nostres cotxes amb el nostre carnet de conduir marroquí, que malgrat que no és vàlid a Espanya, bé que ens va servir per conduir camells pels bonics deserts del Sàhara. La PXC ens exigirà portar l’assegurança del cotxe, que no ens cal, perquè és cara i conduïm amb molta cura.
No vol que les nostres dones portin hijab (el vel musulmà) ni burca, no respecta els nostres costums i tradicions i mai permetrà que puguem fer les nostres oracions a la plaça major. Que Vic no deixi mai de ser la ciutat d’acollida com ho va ser sota el nom d’Al-Andalus, el paradís musulmà del nord, que obre les portes a la nostra gent, perquè puguem ser molts més entre els vostres benaventurats braços oberts. Volem una casbah alternativa al mercat setmanal, poder treballar els diumenges i santificar els nostres divendres. Gràcies per la vostra ajuda i que el 2011 puguem votar per nosaltres mateixos els nostres propis candidats. Ara ens cal que votis per nosaltres. Al•là és gran”.
El text no deixa de ser un magnífic anàlisi de la realitat social del país, una realitat a la que ens hi ha portat una política d’immigració dèbil i desorientada, sense planificació, mesures ni recursos adequats, però a la vegada aquest document també pot ser il•lustratiu del perquè la Plataforma per Catalunya va obtenir els resultats que va obtenir a Vic; en ell s’hi plasmen perfectament els pensaments i les actituds no sempre "políticament correctes" d’uns i altres, dels que només reclamen drets i dels que consideren que abans s’ha de complir amb els deures.
