"Ensemble tout devein possible”, amb aquest lema i una magnífica campanya Nicolas Sarkozy s’ha convertit, brillantment, després de la seva victòria en les passades eleccions presidencials en el sisè president de la V República Francesa, caracteritzat sempre per la seva ambició i la seva fama d’home treballador, però sobretot pel seu carisma, Sarko ha sigut qui millor ha sabut llançar un missatge de canvis al si d’una política francesa ancorada en l’immobilisme d’unes idees passades i reiteradament fracassades.Sarkozy ha guanyat les eleccions pel fet d’haver explicat amb molta claredat les seves propostes, parlant de manera valenta i directe d’aquells temes que preocupen autènticament als francesos, fent propostes clares i concretes, buscant sumar suports de totes les sensibilitats, tal com deia el seu eslògan, i sobretot, demostrant unes capacitats, un lideratge i un discurs necessaris per dirigir una gran nació.
Ferm defensor de les llibertats individuals, de la iniciativa privada i del treball, el nou president proposa pel seu mandat un programa netament liberal que pivotarà sobre diversos eixos que han de dur la grisa i aïllada França que heretarà de Chirac a una posició rellevant a Europa i al món; en l’economia proposa una rebaixa de les elevadíssimes càrregues fiscals que es paguen al país veí, amb algunes de les taxes més altes d’Europa, les quals suposen un llast econòmic al desenvolupament; en seguretat i immigració endurirà les penes als delinqüents juvenils i reduirà la immigració il·legal contraposant una política de mà dura a una de fins ara excessivament laxa; en política europea la seva oposició a l’entrada de Turquia, l’aturada de les ampliacions o la simplificació del tractat constitucional marquen les seves idees, en un àmbit en el que sense ser un gran europeista buscarà una posició de lideratge fent de França un dels motors al si de la Unió.
També serà en el marc de la política internacional on la mà del nou inquilí de l’Elisi es diferenciarà obertament de la dels seus antecessors, així Sarkozy, reconegut atlantista posicionarà França al costat de l’eix Washington-Londres-Tel Aviv en les grans qüestions mundials, lluny de les grises posicions d’una UE sense veu ni respecte en el concert internacional i molt lluny de l’aillacionisme i l’antiliberalisme que fins ara havien marcat les posicions franceses.
No tindrà un camí fàcil, però el seu missatge de canvi i renovació tranquil·la ha convençut a la majoria dels francesos per fer-lo el nou inquilí de l’Elisi al llarg del proper lustre, expert en tasques de govern des de diversos ministeris, Sarkozy sembla l’estadista adequat per dirigir els destins de la República, França ha trobat el Napoleó del segle XXI.
